Escrit per: Laura López
El Rey de California és la primera pel·lícula del director Mike Cahill i té com a protagonistes Michael Douglas (Charlie) i Evan Rachel Wood (Miranda). És una comèdia del cinema independent nord-americà que va passar sense pena ni glòria per la taquilla i que no va caure en gràcia a la crítica.
Després de passar dos anys en un hospital psiquiàtric per un trastorn bipolar, Charlie torna a casa amb Miranda, la seva filla adolescent, amb un clar objectiu: trobar un tresor de l’època dels colons espanyols que està enterrat a l’extraradi de la ciutat de Califòrnia. En la seva paranoia, Charlie no s’adona que tot el que fa és absurd als ulls de la seva filla, que s’ha ocupat de tot durant l’hospitalització del seu pare, i que ara que ha tornat ha de carregar de nou amb la seva extravagant personalitat i aquest nou deliri. Però, contra tot pronòstic, finalment la convenç perquè s’uneixi a la seva aventura.
Aquest quixot californià fa que l’espectador s’intrigui amb la seva aventura i que desitgi que trobin un tresor que trauria el pare i la filla dels deutes que han acumulat. Però aquesta història també té el seu drama, ja que planteja tota una sèrie de flashbacks a la infància de Miranda en els quals es fa patent l’absència de la mare i l’estranya convivència amb el pare, a qui estima però a qui ha d’aguantar. Una situació que moltes vegades deuria generar un trauma en una nena tan petita, però que en aquest cas la reforça i la fa sortir endavant treballant en un McDonald’s als 15 anys per pagar les factures.
L’aspecte positiu del film es troba en un segon pla, en la relació entre pare i filla i en l’esperança, la il·lusió i la fe que transmet. L’espectador s’adona que allò important és el camí recorregut i no la meta, les experiències compartides i la relació pare-filla, que es transforma d’irreconciliable a infrangible a causa de la màgia de la il·lusió compartida.
Quant al trastorn de Charlie, el director l’utilitza perquè el protagonista iniciï la seva aventura, ja que d’altra manera no tindria sentit, però ignora completament el trastorn en si, fent creure erròniament a l’espectador que a causa d’ell tot és possible, com ara trobar or del segle xvi sota uns grans magatzems.
Una història poc versemblant en conjunt i amb un baix ritme narratiu, però que resulta divertida a vegades i es torna entranyable cap al final. Una pel·lícula per als amants dels deliris aventurers i els que creuen que tot sempre acaba sortint bé.
Títol: El Rey de California
Director: Mike Cahill
Any d’estrena: 2007
Tràiler:
Joia Magazine salut mental 
Posted on 02/01/2013
0